Compromís convinción i honestedat
Hi ha homes que lluiten un día i son bons.
N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bons.
N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors.
Però n’hi ha que lluiten tota la vida.
Aquests són els imprescindibles.
L’Ignasi ha tingut la virtud de ser dels homes que lluiten tota la vida, dels imprescindibles, a més de ser un home bo.I nosaltres, ara prendrem el seu testimoni.
Com ell, a partir dr demà mateix, sortirem al carrer amb el cap alçat i l’actitud de sobreposar-nos als pijors cops, de lluitar, come ll ens ha ensenyat, fins l’ultim dia.
Josep Maria y Lluís
Muere el dirigente de Bandera Roja Ignasi Subirats
El día 14 de març, mor a Barcelona, Ignasi Subirats, de 62 anys d’edat, i dirigent del grup comunista Bandera Roja i, posteriorment, del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Subirats i altres dues persones, contacten amb aquest partit acabat de crear i participen en un seminari de formació en un local que les germanes Serra tenen al barri del Raval. Posteriorment, participen en la creació del Front Universitari del Partit Socialista d’Alliberament Nacional. Constitució que es fa a casa de Carles Castellanos, al carrer Malats barceloní.
Subirats, pertanyent a la Confraria de la Mare de Déu, de l’escola Virtèlia, participa en l’acte fundacional de Bandera Roja el mes de juliol de 1969, per bé que el grup, com a revista i amb una organització universitària –la Unió d’Estudiants Revolucionaris/UER-, ja feia un any que hi venia operant.
Subirats, també assistirà a les reunions de la cèl•lula de BR a Nou Barris, en un moment en què ja s’havia constituït l’influent Front de Barris de Bandera Roja.
D’aquí, és enviat al Baix Llobregat, on un important ingrés col•lectiu de centenars de membres de la Coordinadora de Barris i Fàbriques, fa de BR la seva força política en aquella estratègica i molt obrera comarca.
Subirats, arribarà a ser responsable polític de Bandera Roja a Cornellà de Llobregat –la segona població catalana, en termes relatius, on més força va tenir aquella organització comunista (la primera va ser el cap i casal). Subirats, al costat del grup fundacional de BR, s’incorporarà, a la primavera de 1974, al PSUC.
Ignasi Subirats, esdevindrà, poc després, responsable polític del PSUC a la mateixa capital baixllobregatina. Càrrec del que fou foragitat per l’ala més esquerrana del partit, integrada per futurs membres del PCC.
Ignasi Subirats va participar, posteriorment, en la comissió de política municipal del PSUC, dirigida pel principal fundador i dirigent de Bandera Roja, Jordi Borja.
Pere Meroño.
ver Blog
Eficaç, discret, savi.
Tot recordant l’Ignasi Subirats.
Barceloní, l’Ignasi Subirats Bacardit tenia 62 anys. I era un militant actiu, amb voluntat de presència crítica, lliure, decididament d’esquerres, mitjançant els blogs, el Faceboock i similars. Feia mesos que no parlava amb ell: m’havien dit que el corcava una malaltia greu, fet que no el feia fora de cap dels circuits als que podia accedir i des dels quals podia dir la seva.
Feien pinya i parella amb Marta Farrés Zendrera, i això el connectava amb el món editorial, el món de l’ensenyament, de la tecnologia, el món de la política bibliotecària... des d’òptiques on es trobaven coneixement seriós, sociològicament solvent d’un àmbit local específic--Cornellà era aleshores la capital social de Catalunya--, emmarcat, però, en una visió internacionalista, d’horitzó europeu. Amb un accent especial en el debat teòric sobre els fraus del sistema capitalista i les possibilitats, tan desitjades com utòpiques, de lluitar, cada cop amb més persones, a favor d’una societat més igualitària.
Aportava als debats, a l’anàlisi de la situació, a la necessitat de consolidar un partit polític de lluita coneixements, dades, referències d’arreu de l’Estat, o d’Itàlia i França, parers que eren al cor del debat entre els que volien jugar, sense trampes, des d’una òptica revolucionària. Tot això, sí, amb una serenitat encomanadissa, dialogant, que no evitava que fos ferm a l’hora de criticar les coses mal fetes o els dèficits detectats en els plantejaments quotidians. Els analitzava no per morbositat, sinó per ajudar a trobar solucions a curt i a llarg termini.
‘Militar’ al PSUC del Baix Llobregat ensenyava a fer política quotidiana amb persones d’orígens (socials i geogràfics) ben diferents. Amb ell ens sentíem tots iguals, tots indispensables, sí, però alhora, també sabíem que cada un de nosaltres era ell, amb les limitacions i les potencialitats específiques.
Ha estat, per a tots nosaltres, un germà i un mestre. Ferm en les seves conviccions, d'una banda, i capaç de raonar cada proposta. A més, d'una cordialitat poc freqüent.
Ignasi Riera.
