Des del marge
En Ignasi Subirats diu:
Molts de vosaltres sabreu a què em refereixo si parlo del "chechos". Pels que no en sabeu res, us diré que el PCR ("R" de revolucionari) i les seves organitzacions de masses (C.H.E i C.H.O) eren els més frikis dels grupuscles que es movien pels ambients d'extrema esquerra a la Barcelona de finals dels anys seixanta del segle passat.
Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.
La Pepa Sala, que va ser una destacada militant dels "chechos", va publicar fa un temps un llibre on, sota el format de diari intim, reflexiona sobre la seva trajectòria vital (Punt i coma a les esquerdes Maikalili Ediciones). El gruix del llibre ens parla, amb una sinceritat aclaparadora, del desconcert, el dolor i el buit provocat pel trencament amb la seva parella, però també gira la mirada cap el passat per parlar-nos dels seus anys de militància política i les "esquerdes" que provocaren. En Pere Caldas també va militar un temps als "chechos", encara que aviat ho deixà per anar cap a posicions menys sectàries i dogmàtiques, i es convertí en un dels millors dirigents sindicals del Baix Llobregat (al meu parer, el que tenia la visió mes ample, més política, del mon sindical). Fa un temps va fer unes notes autobiogràfiques molt interessants sobre aquell període (Les trobareu aquí: Pere Caldas.pdf ). Els dos escrits son molt diferents, la Pepa ens parla de sentiments i en Pere fa un anàlisi més aviat polític. Però, més enllà de les seves peripècies personals, tots dos dibuixen l'univers en el que ens movíem molts dels que aleshores teníem vint anys.
Leer más...
Amunt els pobres de la terra!
