Molt honorable senyor i distingit amic: Acabo de tornar de la piscina ‘Marqués de Samaranch’ del barri madrileny on visc i em decideixo a enviar-vos aquesta missiva. Conscient que la ressaca del 25-N ocuparà tot el temps del President, que haurà de dissenyar un nou futur per redreçar el país sacsejat per la contesa electoral, aquest paper és com el missatge d’un nàufrag, desat en un racó discret de la capital del Reino.
Tot i que mai no he votat CiU -ara tampoc no podria perquè estic empadronat a Madrid- entenc que la tensió d’abans i de després del matx deu haver estat altíssima. I que els comentaristes madrilenys de tot plegat han demostrat, amb massa poques excepcions, que tenien (i tenen) més por que no pas arguments: es rabegen en la ignorància perquè sospiten que si sabessin de la missa la meitat els cauria la cara de vergonya o només els quedaria el recurs de demanar suport, como volia Tejero, a la Guàrdia Civil.
Crec, tot amb tot, que la qualificada ‘de aventura de Mas’ ha estat molt i molt positiva i que és així com l’hauríem de comentar. Per exemple: que la convocatòria, en temps tan tensos, hagi aconseguit una participació rècord de votants, bé mereixeria l’Englantina. Cada una de les il.lustres persones del nou hemicicle traginen més vots que mai. Això bastaria per demanar-los més i més dedicació, més i més responsabilitat. (Com que he estat del ram, sé de què parlo).
Despullar la ignorància magmàtica de tanta gent de l’estesa pell de brau sobre Catalunya també ens hauria de fer més conscients d’allò que reclamem i dels arguments que brandem. Els que bramen tothora “España, España”, no saben de què estant parlant, s’han enamorat d’una amant insolvent i estrafeta, potser perquè s’han declarat d’oïdes o per pressions inconfessables. L’expressió de Machado sobre Castella: ‘desprecia cuanto ignora’, l’he anat apuntant a les notes que he estat prenent aquests dies.
Com que tendeixo a creure que el votant mai no s’equivoca del tot, crec també, amic molt honorable, que un grapat dels que han sentit la veu que els convocava cap a un projecte històric, i no han votat CiU, és perquè votar CiU volia dir també votar els lligams amb el PP, les ineficàcies i les insensibilitats de l’honorable Boi Ruiz, les actituds, que algú del meu entorn familiar ha qualificat de xulesques, de l’honorable Felip Puig, la gestió erràtica de la crisi i un llarg etcètera. Ho dic perquè em penso que part dels vots que han anat a parar a la CUP, a ERC o a ICV se sentirien compromesos en un projecte que ha endegat Artur Mas i que pot liderar, si compta amb qui potser no compateix la lletra petita del seu projecte però sí la melodia de tot plegat. Gràcies per tant!
Ignasi Riera.
