Des del Marge
Ignasi Subirats
Un dels àlbums que més m'agraden d'en Pi de la Serra és "No és possible el que visc". Te una portada d'en Viladecans, un acompanyament de luxe i, com a enginyer de só en Ricard Casals (com gairebé a totes les produccions d'aleshores a Barcelona). Escoltades avui les cançons tenen un aire estrany, una mica desconcertat, de temps d'espera, que s'adiu molt bé amb l'ambient que es respirava quan es va publicar a començaments del 1974 (en Carrero Blanco havia volat al cel feia un mes , el Barça guanyava per 0-5 al Bernabeu i faltava més d'un any per la mort del dictador).
En aquests moments en que la història està a punt de fer un tomb és molt difícil entendre el que està passant. Hi ha idees i institucions que semblaven eternes i que s'enfonsen, d'altres, que semblaven mortes i enterrades, es revifen de cop. El temps, a vegades, passa de pressa i els fets es precipiten, mentre que després tot sembla aturat a l'espera de no se sap què. En aquests moments és molt difícil distingir el que és anecdòtic del que és essencial, el que prefigura el que vindrà i el que tan sols és intoxicació informativa.
Leer más...
No és possible el que visc...
